El grup de fidels d’Una Voce Girona ja té un any d’existència. Al llarg d’aquest temps s’ha treballat intensament per poder organitzar una Missa tradicional a Girona, cosa que encara no ha estat possible. Per contra, sí que ha estat possible d’organitzar-la a Barcelona, on ja fa més d’un mes que la Missa tradicional se celebra regularment cada Diumenge a la parròquia de Santa Maria Reina, a l’església de Santa Maria de Montserrat de Pedralbes.
Esperem que, si Déu vol, algun dia ens sigui possible de celebrar la Santa Missa tradicional en alguna església de Girona!
Amb gran joia ens comuniquen que la Fraternitat Sacerdotal de Sant Pere (FSSP) acaba d’inaugurar un portal web dels seus apostolats a Catalunya. Des d’Una Voce Girona volem felicitar vivament els responsables de la iniciativa.
La celebració dominical de la Santa Missa tradicional a Barcelona es consolida. Adjuntem algunes fotografies de les darreres celebracions. Poden consultar els horaris de la Missa, la localització de la parròquia i el programa de les properes celebracions aquí.
El passat Diumenge 3 d’octubre de 2010 se celebrà a l’església de Santa Maria de Montserrat de Pedralbes (parròquia de Santa Maria Reina, Barcelona) la primera Missa tradicional dominical regular, que organitzen Roma Æterna-Una Voce Barcelona i Una Voce Girona. Celebrà Mn. Sebastià Dufour, superior de la Fraternitat Sacerdotal de Sant Pere (FSSP) a Perpinyà. Assistí a la Missa des del cor Mons. Jaume González-Agápito, rector de la parròquia, a qui agraïm ben sincerament el seu acolliment. Les corals gregoriana i polifònica de Sant Jaume de Perpinyà proveïren el cant d’aquesta primera Missa. Mn. Dufour predicà amb un sermó en català. I l’assistència de fidels fou nombrosa, amb unes cinquanta persones. La particularitat de la celebració fou l’orientació del celebrant, causada per les peculiars característiques de l’altar major. En el moment de la construcció de l’església –i sobretot, del disseny i construcció del altar major–, s’optà per aplicar la fórmula de les grans basíliques romanes, en comptes de la noció clàssica de “l’orient litúrgic”. Com ja és sabut, a Sant Pere del Vaticà i a Sant Joan del Laterà –esglésies “desorientades”– la celebració s’ha fet sempre coram populo, atès que primava l’orientació autèntica i natural del sacerdot celebrant. És una particularitat permesa pel Missal romà tradicional, tal com s’especifica al Ritus servandus in celebratione Missæ de Sant Pius V, encara que pugui sobtar a alguns fidels. A fi de respondre algunes de les qüestions i inquietuds expressades per aquests fidels, reproduïm ací un fragment de l’obra del liturgista alemany Klaus Gamber The Reform of the Roman Liturgy: Its Problems and Background:
«Como Dölger ha demostrado, la costumbre de orar en dirección al sol naciente se remonta a tiempos inmemoriales y era costumbre tanto entre los judíos como entre los paganos. Los cristianos la adoptaron muy pronto. Así, desde el año 197, la oración hacia Oriente es cosa evidente para Tertuliano. En su ”Apologética” (cap.16) afirma que los cristianos “oran en dirección al sol naciente”. Éste se consideraba como un simbolismo del Señor elevándose a los cielos, desde donde El volverá. Para que los rayos del sol naciente pudieran penetrar en la iglesia durante la celebración de la misa, en Roma y a veces en otros lugares, se dispuso al entrada de la Iglesia hacia el Este, debiendo quedar las puertas abiertas; entonces la oración se hacía obligatoriamente en dirección a ésta, a la puerta.
»En este caso, como ya lo hemos dado a entender, el celebrante se situaba detrás del altar para poder, durante el sacrificio, dirigir la mirada hacia Oriente. Lo que no significaba, como se podría creer, una celebración “versus populum”, ya que los fieles se volvían también hacia Oriente para orar. No había, pues, en estas basílicas un cara a cara del sacerdote y el pueblo durante la celebración eucarística. El pueblo se colocaba a ambos lados de la nave, los hombre a un lado y las mujeres a otro y por lo general se ponían cortinas entre las columnas. La nave servía para la entrada solemne del celebrante y sus acólitos; también el coro tenía su lugar reservado.
»Pero aún en el hipotético caso de que en las antiguas basílicas romanas, los fieles no estuvieran vueltos hacia la entrada durante la oración sacrificial, de ninguna manera hubiera habido un cara a cara del sacerdote y del pueblo, ya que el altar estaba oculto por cortinas durante la oración eucarística. Y éstas no se volvían a abrir, según testimonio expreso de San Juan Crisóstomo, hasta la letanía diaconal.
»Así en las basílicas donde la entrada, y no el ábside, se encontraba al este, los fieles no tenían el rostro vuelto hacia el altar. Tampoco le volvían la espalda, lo que según la concepción antigua, hubiera sido imposible por la santidad del altar. Como los fieles estaban en las naves laterales, tenían el altar a su derecha o a su izquierda. Formaban un semicírculo abierto al Oriente, en cuya parte más alta se situaba el celebrante y sus asistentes.»
Klaus Gamber, La reforma la liturgia romana, pp. 35-36.
A continuació oferim algunes imatges de l’església i de la celebració. La història de l’església és d’un gran interès. L’església és dedicada a Santa Maria de Montserrat. El benefactor que pagà la seva construcció fou el Marquès de Montsoliu, que tenia la intenció de donar-la a l’Abadia de Montserrat a fi que hi instal·lés el seu priorat barceloní. Els arquitectes Rubió i Tudurí i Duran i Reynals foren els artífexs del temple, en un estil renaixentista segons els cànons de Brunelleschi. Els frescos del nàrtex foren realitzats per Josep Obiols (1950). Finalment, l’església, acabada al 1949, no esdevingué el priorat montserratí a Barcelona i el Marquès de Montsoliu la donà al Bisbat, que la convertí en la parròquia de Pedralbes al 1964.
I heus ací dos vídeos de la celebració:
I recordem: cada Diumenge a les 18h, Missa tradicional a la parròquia de Santa Maria Reina!
A partir del Diumenge 3 d’octubre de 2010 l’església de Santa Maria de Montserrat de Pedralbes (parròquia de Santa Maria Reina, Barcelona) iniciarà la celebració regular de la Santa Missa en la forma extraordinària del Ritu Romà, segons les disposicions del motu proprio «Summorum Pontificum». Les funcions litúrgiques en la litúrgia tradicional se celebraran cada Diumenge a les sis de la tarda a la dita església. Una Voce Girona participa activament a l’organització d’aquesta Missa, juntament amb l’associació Roma Æterna-Una Voce de Barcelona. Davant la situació actual de la litúrgia tradicional a la diòcesi de Girona, els membres del cœtus fidelium gironí han acceptat de bon grat la invitació a participar en l’organització d’aquesta celebració, a la qual compten d’assistir regularment. Temporalment, l’assistència a la Santa Missa a Perpinyà queda suspesa.
S’informa a tota persona interessada que es disposarà d’un transport des de Girona. Per tal d’obtenir més informació i reservar una plaça, poden escriure a unavocegirona [at] gmail [dot] com
La junta directiva del cœtus fidelium «Una Voce Girona» comunica:
Que el passat 14 de desembre de 2009 el president del cœtus fidelium es reuní amb l’Excm. i Rvdm. Mons. Francesc Pardo, Bisbe de Girona a fi de demanar oficialment el vist-i-plau per celebrar regularment la Santa Missa en la forma extraordinària del Ritu Romà.
Que la nostra demanda fou denegada, malgrat complir amb totes les condicions establertes pel motu proprio «Summorum Pontificum».
Que, davant aquesta situació, en la reunió de la junta directiva del 19 de desembre de 2009 es decidí d’acollir-se a l’oferiment d’assistir a la Santa Missa tradicional dominical que se celebra a la Capellania de la Sanch, parròquia de Sant Jaume de Perpinyà, diòcesi d’Elna-Perpinyà.
Que durant els darrers quatre mesos diversos membres del cœtus fidelium i alguns altres fidels gironins interessats en la litúrgia tradicional han assistit a les funcions religioses a la parròquia de Sant Jaume, legítimament autoritzades per l’Excm. i Rvdm. Mons. André Marceau, Bisbe d’Elna-Perpinyà, de la mateixa manera que ho feren els seus antecessors, Mons. Fort i Mons. Chabbert.
Que, davant l’èxit d’aquesta iniciativa, el cœtus fidelium «Una Voce Girona» l’obre a tots aquells fidels gironins que desitgin d’assistir a la Santa Missa tradicional a la parròquia de Sant Jaume de Perpinyà. Les persones interessades poden escriure a unavocegirona [arroba] gmail [punt] com.
La junta directiva del cœtus fidelium «Una Voce Girona»
Addenda: La Junta ha de rectificar la data d’audiència amb Mons. Pardo del dimecres 16 al dilluns 14 de desembre. Preguem que els lectors disculpin les molèsties per aquesta confusió.
Promocionar i organitzar dins els límits de la diòcesi de Girona de l’Església Catòlica Romana la celebració de la Santa Missa en la forma extraordinària del Ritu Romà, segons l’ordenament establert pel Sant Pare Benet XVI en la seva Carta Apostòlica motu proprio «Summorum Pontificum» de 7 de juliol de 2007 i d’acord amb el consentiment de l’Ordinari de la diòcesi de Girona i el dret canònic vigent de l’Església Catòlica Romana.
Obtenir el lliure ús per als fidels de la diòcesi de Girona dels llibres litúrgics romans tradicionals promulgats pel Beat Joan XXIII, de venerable memòria, i constituïts en llibres litúrgics legals i legítims de iure en la forma extraordinària del Ritu Romà de l’Església Catòlica Romana per l’esmentada Carta Apostòlica motu proprio «Summorum Pontificum» de 7 de juliol de 2007.
Preservar i promoure la cultura de la litúrgia romana tradicional, això és, l’ús de la llengua llatina, tota expressió d’art sacre, el cant gregorià, la polifonia sacra i tota altra manifestació de música sacra en la litúrgia de l’Església Catòlica Romana a la diòcesi de Girona.
Estructurar orgànicament els adherents i simpatitzants de la forma extraordinària del Ritu Romà a la diòcesi de Girona.
Formar els adherents i simpatitzants de la litúrgia romana tradicional en els tresors espirituals, litúrgics i culturals de la forma extraordinària del Ritu Romà de l’Església Catòlica Romana.
Mantenir una col·laboració activa amb totes aquelles associacions de la Comunitat Autònoma de Catalunya que també tinguin per entre els seus objectius la promoció de la forma extraordinària del Ritu Romà i amb la Fœderatio Internationalis Una Voce, associació reconeguda oficialment per l’Estat del Vaticà i sota l’ordenament del Codex Iuris Canonici de l’Església Catòlica Romana.
El dia 9 de novembre de 2009 A.D. en la festa de la dedicació de l’Arxibasílica del Santíssim Salvador, nasqué a Girona el col·lectiu Una Voce Girona, que uneix un grup estable de fidels gironins amb el desig primer de promocionar la litúrgia tradicional a la diòcesi de Girona. Aquest «cœtus fidelium» previst en la Carta Apostòlica motu proprio «Summorum Pontificum» de S. S. Benet XVI, gloriosament regnant, vol gaudir dels beneficis atorgats pel Beatíssim Pare a tots aquells fidels que desitgin d’assistir a les celebracions litúrgiques segons la forma extraordinària del Ritu Romà. Invocant la protecció de la Immaculada Beata Maria Verge i del beat patró nostre Narcís, el present «cœtus fidelium» amb la denominació de «UNA VOCE GIRONA» comença el seu camí per a la promoció d’una Santa Misa dominical regular en la forma extraordinària del Ritu Romà en alguna església de la ciutat de Girona. És per això que sol·licita a les autoritats eclesiàstiques competents l’establiment de les celebracions litúrgiques en la forma extraordinària del Ritu Romà, tal com queda definit i regulat en el susdit motu proprio «Summorum Pontificum».
Preguem perquè sota la protecció i eficient intercessió de la Immaculada Beata Maria Verge i de Sant Narcís, pugui Girona gaudir dels beneficis espirituals que emanen de la Santa Missa tradicional, segons la voluntat del Beatíssim Pare Benet, gloriosament regnant.
